
Patrimonis fràgils.
Escorxador de l'Escala
En aquest inici de segle XXI, tot i l’ampliació que des del món acadèmic s’ha fet del concepte de patrimoni, la societat i, en la majoria de casos, els responsables polítics, segueixen aplicant la definició sorgida en el segle XIX, que considera que són principalment els grans edificis del poder civil i religiós els que mereixen ser conservats i restaurats. Aquesta concepció decimonònica del significat de patrimoni prioritza el valor monumental i l’antiguitat de l’edifici, i comporta paral·lelament la desprotecció total d’edificis d’altres característiques però igualment d’alt valor històric i, per tant, patrimonial en el sentit actual de la paraula. Sota la denominació de “patrimonis fràgils” agrupem unes tipologies tradicionalment menystingudes en els inventaris de protecció del patrimoni i que per aquesta circumstància estan en perill de desaparició. Ens referim a fàbriques, estacions de tren, escoles, escorxadors o places de braus. Uns immobles als quals la Llei de patrimoni cultural de Catalunya de l’any 1993 reconeix el seu valor, però que a la pràctica es continuen obviant en els catàlegs de patrimoni.
ICRPC Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural © 2009
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona | Edifici Narcís Monturiol | C/ Emili Grahit, 91 Bloc C 1a planta | 17003 Girona | Tel. 972 183 424 | Fax 972 183 210
l’ICRPC | Recerca | Publicacions | Serveis | Docència | Activitats | Notícies | Agenda | Oferta i ocupació | Biblioteca | Situació | el Blog de l'ICRPC